Preguntes i respostes
Molts de vosaltres em demaneu que faci una petita secció sobre els dubtes més freqüents en relació amb la malaltia vascular perifèrica. A continuació pots consultar algunes de les preguntes més habituals i les seves respostes. Espero que et siguin útils.
Si em treuen la safena, m’afectarà la circulació?
R. Extirpar o «anul·lar» la vena safena en les intervencions de varius, al contrari del que podria semblar, no comporta conseqüències negatives per a l’extremitat afectada, sinó una millora general del retorn venós. El motiu és que, quan la safena està afectada, permet un reflux patològic de la sang en sentit contrari al que hauria de seguir. Això genera un circuit anòmal i provoca una sobrecàrrega de les seves branques i de les altres venes del sistema venós superficial i també del profund. Per aquest motiu, les venes comencen a dilatar-se i a fer-se tortuoses. Dit d’una altra manera, la vena safena treballa en contra del cos. No compleix la seva funció i s’ha d’extirpar o anul·lar perquè desaparegui el circuit anòmal i el sistema torni a funcionar amb normalitat a través de les altres venes sanes i del sistema venós profund.
En una revisió m’han dit que tinc una calcificació a l’aorta. M’hauran d’operar? És greu?
R. La troballa casual d’una calcificació en una artèria no significa, per si sola, que hi hagi cap símptoma de gravetat. Ara bé, ens posa en alerta davant l’aterosclerosi. Significa que la persona és propensa a la degeneració de la paret de les artèries i a la formació de plaques d’ateroma davant dels factors de risc cardiovascular (hipertensió, diabetis, colesterol, obesitat, tabaquisme, sedentarisme, etc.). Algunes persones ni tan sols saben que tenen algun factor de risc; això pot passar fins i tot a esportistes o persones amb una vida saludable. Per tant, quan es detecta una calcificació aïllada en una artèria, cal buscar atenció mèdica per fer-ne una valoració detallada i començar les mesures preventives per evitar que la malaltia ateroscleròtica avanci.
Fa uns mesos vaig tenir una cel·lulitis a la cama i em van ingressar per rebre antibiòtics. Ara la cama encara està inflada. Si ja m’he curat de la cel·lulitis, per què no es desinfla?
És una consulta molt habitual entre els pacients. Intentaré explicar-ho de manera clara. Tenim 3 sistemes de vasos al cos: l’arterial, el venós i el limfàtic. El primer porta sang oxigenada i nutrients als teixits. El segon retorna la sang al cor perquè es torni a bombar. El tercer, el limfàtic, recull l’excés de líquid dels teixits, ric en proteïnes i cèl·lules de defensa, que no ha recollit el sistema venós. La cel·lulitis és una infecció dels teixits tous. Durant la infecció, els teixits s’inflamen i s’hi acumula líquid inflamatori ric en cèl·lules de defensa i proteïnes (normalment la cama s’infla, s’envermelleix i fa molt de mal). El sistema limfàtic és el principal responsable de drenar aquest excés de líquid. Tanmateix, durant la infecció els vasos limfàtics també es poden lesionar. Fins i tot quan la cel·lulitis millora amb el tractament adequat, les lesions dels vasos limfàtics o la disminució de la seva funció poden persistir. Per això és habitual que el pacient presenti un edema crònic (inflor de la cama) després de la infecció. Els vasos limfàtics poden deixar de recollir eficaçment l’excés de líquid dels teixits. Això s’anomena limfoedema i requereix el seguiment d’un especialista en angiologia i cirurgia vascular.
Símptomes de la insuficiència vascular perifèrica
Fa uns mesos em van diagnosticar claudicació intermitent i no puc caminar gaire, sempre m’he d’aturar. M’hauran d’operar? És greu?
Hi ha diverses causes de la claudicació intermitent (o malaltia dels aparadors). La claudicació d’origen vascular es deu a la incapacitat del sistema arterial d’aportar prou sang als músculs que intervenen en la marxa, habitualment per una obstrucció arterial causada per l’aterosclerosi. Si tens claudicació intermitent, el més important és acudir aviat a un especialista vascular perquè valori si té un origen vascular. Si es confirma, el tractament inicial no és quirúrgic en la majoria dels casos, sinó que es basa en l’educació sanitària, les recomanacions sobre l’estil de vida i el tractament mèdic que t’explicarà l’especialista. És especialment important deixar de fumar i corregir els factors de risc cardiovascular. En la majoria dels pacients que segueixen un tractament mèdic adequat, la claudicació millora i es pot evitar una intervenció quirúrgica.
M’han fet 2 sessions d’escleroteràpia amb escuma per a les varius. Ja fa 6 mesos i noto que m’han tornat a sortir les mateixes varius que tenia abans. Si havien desaparegut i estava bé, per què han tornat? M’han estafat?
El tractament amb escleroteràpia amb escuma de les varius tronculars NO és un procediment que es faci una vegada i prou, com si les varius ja estiguessin definitivament tractades. És un procés que pot ser llarg. Per això sempre explico als meus pacients que cal un seguiment continuat fins que es confirmi el tancament de la vena o les venes tractades mitjançant una ecografia Doppler. En acabar les sessions, cal fer controls al cap de 3, 6 i 12 mesos per comprovar el resultat. Si les venes tractades es recanalitzen, cal fer més sessions fins a aconseguir-ne l’esclerosi i el tancament efectius. Si no, hi pot haver recidives. Com més voluminoses són les varius, més important és el seguiment.
Si m’opero de varius, em tornaran a sortir?
Per respondre aquesta pregunta cal aclarir alguns punts. La malaltia varicosa és complexa i hi intervenen molts factors, especialment la genètica. Després del tractament, que corregeix el retorn venós anòmal i els circuits que sobrecarreguen el sistema, la funció venosa millora. Tanmateix, el pacient continua exposat als mateixos factors que van originar les varius, sobretot a la predisposició genètica. Per tant, és possible que les varius reapareguin, no necessàriament a les venes tractades amb èxit, sinó en altres venes prèviament sanes que esdevenen varicoses amb el pas del temps.
He tingut una trombosi venosa profunda a la cama i he seguit un tractament anticoagulant durant 6 mesos (Sintrom). El metge m’ha dit que ja s’ha resolt i que deixi el Sintrom, però la cama se’m continua inflant cada dia. No sé què fer! Tinc por que la trombosi no s’hagi resolt. Què faig?
Després d’una trombosi venosa profunda de l’extremitat inferior (TVP), el sistema venós profund pot quedar amb seqüeles com ara l’estrenyiment del calibre dels vasos, la presència de fibrosi i trabècules dins la llum venosa o la disfunció de les vàlvules que impedeixen que la sang descendeixi per la força de la gravetat, entre d’altres. Això pot passar fins i tot si has seguit el tractament correctament. Que l’extremitat continuï inflant-se al llarg del dia és molt habitual després d’una TVP i no significa necessàriament que hi hagi una nova trombosi, sinó que pot ser una seqüela crònica del sistema venós profund. Hi ha tractament, però cal que et torni a valorar el teu especialista Vascular perquè t’expliqui les pautes que has de seguir.
El meu pare ha mort d’un aneurisma d’aorta. Hauria d’anar a una visita amb un especialista vascular?
I tant. La malaltia aneurismàtica arterial té un component genètic i el risc de patir un aneurisma és més gran si hi ha antecedents familiars. L’aneurisma de l’aorta abdominal es produeix quan la paret de l’aorta es debilita, en relació amb factors com l’aterosclerosi, alteracions del col·lagen o, menys sovint, una infecció. Amb el pas del temps, l’artèria es dilata sota l’efecte de la pressió arterial. Si la paret arterial no pot resistir aquesta pressió, es pot trencar i provocar una hemorràgia interna abdominal que pot ser mortal si no es tracta amb urgència. Els antecedents familiars, l’edat superior als 60 anys, el tabaquisme, la hipertensió i l’obesitat augmenten encara més el risc. Val la pena fer una visita preventiva amb un cirurgià vascular.
Què és millor? Operar-se les varius al quiròfan o tractar-les amb microescuma?
La resposta és: depèn. El tractament més indicat per a una incompetència simple de la vena safena interna amb branques varicoses és el tractament endovascular mitjançant radiofreqüència o làser endovenós. Però cal valorar cada cas de manera individualitzada. No és el mateix tractar una persona amb varius simples per primera vegada que tractar una recidiva varicosa (quan les varius reapareixen) en una persona que ja s’ha sotmès a diverses intervencions. Per això, cada pacient té una indicació diferent i, segons l’anatomia de les varius que presenta, pot estar indicada una tècnica o una altra, o fins i tot totes dues. Segons la meva experiència, després d’un diagnòstic ecogràfic ben fet, el millor abordatge és el combinat. És a dir, utilitzar diverses tècniques en una mateixa intervenció per tal que el dany quirúrgic sigui mínim per al pacient.
M’han operat de varius dues vegades a la mateixa cama, però m’han tornat a sortir. És normal? M’hauré de tornar a operar?
La recidiva varicosa (quan les varius tornen a aparèixer) és un quadre força freqüent al nostre entorn. Després d’una intervenció reeixida, encara no es coneixen del tot els mecanismes que provoquen la recidiva varicosa, però tenen molt a veure amb la manca d’un diagnòstic precís, d’un seguiment adequat o amb una intervenció incompleta. Si has patit una recidiva varicosa, és molt probable que les varius que han aparegut tinguin una distribució anatòmica desordenada i sense un patró definit, el que anomenem varius complexes. Per tractar-les cal posar-se en mans d’un expert perquè el diagnòstic de l’origen del problema sigui tan precís com sigui possible i el tractament, el més encertat. La resposta a la pregunta és Sí, en mans d’un expert en varius complexes que t’acompanyi i planifiqui tot el procés. Probablement no serà ràpid ni senzill, però al final es poden controlar situacions que inicialment semblaven molt difícils de resoldre.


