Claudicació intermitent
La claudicació intermitent, definida com a dolor, malestar o fatiga en un grup muscular específic d’una extremitat, és una de les manifestacions més habituals de la malaltia ateroscleròtica de les extremitats inferiors [4]. Generalment apareix durant l’activitat física com a resposta a la manca d’aportació sanguínia al múscul i s’alleuja amb el repòs.
La malaltia arterial perifèrica d’origen ateroscleròtic (MAP) té una gran importància, ja que afecta entre el 4,3% i el 29% de la població adulta. Cal diagnosticar-la i tractar-la precoçment perquè s’associa directament a un augment del risc d’infart de miocardi prematur, accident cerebrovascular i altres causes de mort. [1]
D’altra banda, la malaltia arterial perifèrica no ateroscleròtica (MAP no ateroscleròtica) de les extremitats inferiors constitueix un conjunt heterogeni de patologies de baixa incidència i prevalença, que afecta la població jove i cursa sense factors de risc cardiovascular. La majoria de vegades no es diagnostica, se’n retarda sovint el diagnòstic o en falla el tractament. El més important és que aquests pacients pateixen símptomes de claudicació durant uns quants mesos o fins i tot anys, cosa que genera una discapacitat progressiva a llarg termini. [1-2]
La MAP no ateroscleròtica inclou la síndrome d’atrapament de l’artèria poplítia, el quist adventicial arterial, el pseudoxantoma elàstic, la persistència de l’artèria isquiàtica, la displàsia fibromuscular ilíaca, l’arteritis de cèl·lules gegants, l’endofibrosi ilíaca, la claudicació neurògena i la síndrome compartimental crònica. [1-2]
La història clínica, l’exploració física i els estudis específics d’imatge, tant invasius com no invasius, són fonamentals per establir un diagnòstic precoç de la MAP no ateroscleròtica. Els avenços en medicina nuclear han permès millorar-ne el diagnòstic mitjançant la tomografia per emissió de positrons (PET, per la sigla anglesa), una prova no invasiva capaç de detectar l’augment d’activitat metabòlica a la paret vascular en resposta a la inflamació. [2-6]
Quadres clínics
El quadre d’atrapament de l’artèria poplítia afecta entre el 0,17% i el 3,5% de la població, principalment homes. A més de claudicació intermitent, els pacients refereixen fredor distal, parestèsies i disestèsies. [2] Per al diagnòstic és útil fer una ecografia Doppler , amb una sensibilitat descrita del 100%, una angiografia per tomografia computada (angio-TC) o una angiografia per ressonància magnètica (angio-RM). Es tracta mitjançant descompressió quirúrgica i, quan hi ha estenosi, oclusió o dilatació arterial, pot caldre reconstruir l’artèria amb un empelt. [1-2]
En la malaltia quística adventicial la claudicació es deu a l’obstrucció de la llum del vas per un quist i pot no remetre fins després de més de 20 minuts de repòs. L’etiologia és desconeguda i és habitual en homes de 40 a 50 anys. Per al diagnòstic són útils l’ecografia Doppler, l’angio-RM i l’angio-TC. La resecció i la reconstrucció arterial ofereixen més bons resultats que el tractament farmacològic. [1]
Claudicació intermitent de les cames

D’altra banda, les mutacions del gen ABCC6 del cromosoma 16p originen el pseudoxantoma elàstic, un trastorn metabòlic recessiu que provoca la calcificació i la fragmentació de les fibres elàstiques del teixit connectiu. [2] Té una incidència d’1: 25 000 a 1:100 000 i predomina en el sexe femení. Els pacients també poden presentar lesions cutànies en forma d’erupció xantomatosa papular, hemorràgia retiniana, disminució de l’agudesa visual, MAP d’aparició precoç, nefrolitiasi, hipertensió arterial i esdeveniments cardíacs. Per al diagnòstic cal fer una biòpsia cutània juntament amb la confirmació genètica. Presenta una morbimortalitat elevada a causa del seu caràcter progressiu. [2-3]
La displàsia fibromuscular es presenta generalment en dones d’entre 20 i 60 anys. El 75% de les pacients tenen afectació de les artèries renals, i en el 5% estan afectades les artèries ilíaques [1-2]. Es caracteritza per alteracions fibroses de la paret arterial. El diagnòstic definitiu es fa mitjançant angio-TC. Com a tractament de primera línia es recomana l’angioplàstia transluminal percutània.
La claudicació intermitent causada per una malaltia arterial inflamatòria o vasculítica sol ser bilateral. Dins d’aquest grup hi ha l’arteritis de Takayasu, l’arteritis de cèl·lules gegants (ACG) i la malaltia de Behçet. [1-2]. En l’ACG hi ha una arteritis granulomatosa dels vasos de calibre mitjà i gran de les extremitats inferiors. És més habitual en dones de més de 50 anys, amb una prevalença estimada de 15 a 33 persones per 100.000 habitants. Es relaciona amb un diagnòstic previ d’arteritis temporal i pot progressar ràpidament cap a una isquèmia crítica. Entre el 6% i el 16 % dels pacients amb ACG de les extremitats inferiors requereixen l’amputació d’una extremitat, de manera que el diagnòstic i el tractament precoços són prioritaris. Per fer-ho són útils els marcadors inflamatoris i l’ecografia Doppler, amb la qual es pot observar l’estrenyiment de la llum arterial o el signe de l’halo, característic de l’edema de la paret. El tractament inclou corticoides, aspirina i, en alguns casos, metotrexat, amb una derivació quirúrgica (bypass) del segment estenòtic quan estigui indicada. [5]
La claudicació intermitent en esportistes d’alt rendiment, principalment ciclistes, es deu a la limitació del flux sanguini de les extremitats inferiors. És el quadre conegut com a endofibrosi ilíaca, que afecta entre el 10% i el 20% d’aquests ciclistes i es caracteritza per una fibrosi de la capa íntima arterial sense calcificacions evidents. El diagnòstic requereix una història clínica detallada, una exploració física, una ecografia Doppler i una angio-TC. L’endarterectomia ilíaca i l’angioplàstia resolen els símptomes en el 85% dels pacients. [2]
Les afeccions neurològiques associades a la claudicació intermitent tenen l’origen en una estenosi del canal vertebral i la compressió de la cua de cavall, d’etiologia congènita o adquirida. L’estenosi degenerativa adquirida del canal vertebral és més freqüent que la congènita i es relaciona amb diverses malalties sistèmiques, especialment endocrinopaties, artritis reumatoide i infeccions. Els símptomes més habituals són la claudicació de les extremitats inferiors o del peu, el dolor d’esquena i, en un terç dels pacients, les parestèsies i la disminució de la força. La TC i la ressonància magnètica (RM) són proves importants per al diagnòstic. A més, l’electromiografia pot ajudar a confirmar-lo. [1-2]
El quadre de síndrome compartimental crònica d’esforç és una altra causa de claudicació intermitent no ateroscleròtica. És freqüent en esportistes homes, en els quals augmenta la pressió del compartiment muscular, fet que origina compromís vascular i dolor secundari a la isquèmia. Tot i que la història clínica és essencial per al diagnòstic, també ho és la RM, que ha mostrat més sensibilitat i especificitat que la mesura de les pressions intracompartimentals. [2-3] Es tracta de manera conservadora i, en els casos greus, cal fer una fasciotomia.
Conclusions
La claudicació intermitent de les extremitats inferiors és un símptoma clínic que es pot manifestar en diverses patologies, de les quals l’aterosclerosi és l’etiologia més prevalent. Tanmateix, cal considerar diagnòstics alternatius en pacients sense factors de risc cardiovascular, de menys de 50 anys, esportistes o amb sospita de malaltia sistèmica d’origen inflamatori.
Cal esmentar que només des de 1998, amb l’aparició de la tomografia computada amb multidetectors, ha estat possible avaluar de manera no invasiva els vasos sanguinis de calibre gran i mitjà. De la mateixa manera, les aplicacions de medicina nuclear mitjançant la PET han permès confirmar la sospita diagnòstica de la MAP no ateroscleròtica.
El desenvolupament exponencial de les tècniques de diagnòstic per la imatge constitueix un gran avantatge clínic, no només per establir un diagnòstic oportú, sinó també per als processos de seguiment i prevenció.
Referències
- Weinberg I.; Jaff M. Nonatherosclerotic Arterial Disorders of the Lower Limbs, Circulation, 2012;126:213-222.
- Apigian A., Landry G., Oregen P. Basic Data Underlying Decision Making in Nonatherosclerotic Causes of Intermittent Claudication. Ann Vasc Surg., 2015;29:138-153.
- Nitschke, Y., Baujat, G., Botschen, U. et al, Generalized Arterial Calcification of Infancy and Pseudoxanthoma Elasticum Can Be Caused by Mutations in Either ENPP1 or ABCC6. Am J Hum Genet. 2012;90:25-39.
- López Rowe V. Peripheral Arterial Occlusive Disease Clinical Presentation. Article Last Updated: Jan 2, 2008. Medscape. http/emedicine.medscape.com/article/460178.
- Weyand CM, Goronzy JJ. Medium- and Large Vessels Vasculitis. N Engl J Med. 2003 Jul 10;349(2):160-9.
- Borja A., Pinero A. Nuevas Técnicas de Imagen para la Cuantificación de la Carga Aterosclerótica Global, Rev Esp Cardiol. 2007;60:299-309. DOI: 10.1157/13100282
Lina Mechielsen Triviño, MD*
*Metgessa per la Universidad de La Sabana, de Bogotà, Colòmbia. Màster en Recerca en Farmacologia Clínica per la Universidad Alcalá de Henares, de Madrid, Espanya. Actualment treballa en recerca clínica a la Vrij Universiteit, Reade, Amsterdam, als Països Baixos.




