Varius · Tractaments
Làser, radiofreqüència, escuma, adhesiu… Quan comences a buscar informació sobre el tractament de les varius, és fàcil acabar amb més dubtes que al principi. Són tècniques diferents? Serveixen per al mateix? La més nova també és la més adequada per a tu?
Les novetats en el tractament de les varius ens ofereixen més opcions i permeten adaptar millor la intervenció a cada persona. Però, per triar bé, el primer pas continua sent el mateix: entendre d’on provenen les varius, quines molèsties produeixen i què vols millorar.
En aquest article t’explico en què consisteix cada tractament, què aporten les guies europees i nord-americanes i quins avenços recents convé conèixer sense perdre de vista els seus límits.
En aquest article
Abans de parlar de tractaments: per què apareixen les varius?
Les venes porten la sang de les cames de retorn al cor. Per ajudar-la a ascendir, tenen petites vàlvules que funcionen com portes que només s’obren en una direcció. Quan algunes deixen de tancar bé, part de la sang retrocedeix i augmenta la pressió dins de la vena. Això s’anomena reflux venós.1
Amb el temps, algunes venes es dilaten i es fan visibles. Poden anar acompanyades de pesadesa, picor, dolor o inflor. Tanmateix, no totes les molèsties a les cames es deuen a les varius, ni totes les venetes visibles necessiten el mateix tractament.
La safena és una de les venes principals del sistema superficial. En surten branques més petites. De vegades cal tractar la safena i algunes branques; d’altres, només determinades varius. Per això, mirar només allò que sobresurt a la pell pot deixar sense identificar l’origen del problema.2
L’ecografia Doppler: el pas que permet triar amb criteri
L’ecografia Doppler vascular permet veure les venes i comprovar en quina direcció circula la sang. No utilitza radiació ionitzant. Ajuda a localitzar el reflux, valorar les venes profundes i traçar el recorregut de les venes que es podrien tractar.1,2
Dues persones amb varius semblants a primera vista poden necessitar solucions diferents. Importen el recorregut i la mida de la vena, la proximitat a la pell o a un nervi, els tractaments previs i la teva situació de salut.
La decisió no hauria de començar per triar una màquina, sinó per conèixer bé la teva circulació.
Les principals referències d'aquesta revisió són la guia europea ESVS del 2022, les recomanacions nord-americanes SVS/AVF/AVLS del 2022–2023 i la guia SCAI del 2025. Els estudis publicats el 2026 afegeixen informació sobre tècniques concretes; no substitueixen per si sols aquestes recomanacions.
Quines tècniques s’utilitzen i en què consisteix cadascuna?
Molts tractaments actuals tanquen una vena superficial que funciona malament en comptes d'extreure-la. Al tancament d'una vena en diem ablació. La sang continua retornant al cor per les venes que funcionen adequadament; abans d’intervenir, es comprova que aquesta circulació ho permet.14
Radiofreqüència: tancar la vena amb calor controlada
S'introdueix un catèter, un tub fi i flexible, dins de la vena a través d’una punció. Amb l’ajuda de l’ecografia, es col·loca al tram escollit i s’aplica calor de manera controlada. La paret es contrau i la vena queda tancada.4
S’injecta una solució amb anestèsic local al voltant de la vena. A més de reduir les molèsties, ajuda a protegir els teixits propers de la calor. En la nostra pràctica, quan està indicada, la intervenció es fa al quiròfan, amb un anestesiòleg, i normalment és ambulatòria.
La radiofreqüència és una tècnica consolidada per a determinats casos de reflux a la safena. La seva utilitat depèn del fet que el recorregut de la vena permeti introduir el catèter i tractar-la amb seguretat. Pots ampliar la informació a la guia de tractament de les varius amb radiofreqüència.
Làser endovenós: una fibra que actua des de dins
El procediment s’assembla al de la radiofreqüència, però la calor la produeix una fibra làser introduïda a la vena. També es guia mitjançant ecografia i sol requerir anestèsia local al voltant del vas sanguini. No és el mateix làser que s’aplica sobre la pell per tractar venetes superficials.14
Les fibres i els equips han evolucionat per distribuir millor l'energia. Entre les investigacions recents hi ha les comparacions entre diferents longituds d'ona, és a dir, diferents característiques de la llum utilitzada.
Un assaig del 2026 amb 66 pacients va comparar làsers de 1940 i 1470 nanòmetres. No va trobar diferències significatives en els principals canvis ecogràfics de la vena al cap d’un any. És una millora tecnològica que mereix seguiment; per si sola, no demostra que l’equip més nou ofereixi millors resultats per a tothom.5
Escleroteràpia amb escuma: un medicament que tanca la variu
S’injecta un medicament que actua sobre la cara interna de la vena i en provoca el tancament progressiu. Es pot utilitzar en forma líquida o en forma d’escuma. L’escuma facilita el contacte amb la paret i, quan es tracten venes que no es veuen bé des de fora, es controla mitjançant ecografia.3,6
És una opció per a determinades branques varicoses, varius que han reaparegut i alguns casos de venes principals. Les venetes molt fines també es poden tractar amb escleroteràpia, amb una preparació adaptada a la seva mida.
No extreu la vena ni utilitza calor. Pot requerir diverses sessions i provocar inflamació local o taques a la pell. Quan es tracta una safena principal, amb l’escuma convencional és més probable que la vena es torni a obrir que amb les tècniques tèrmiques. Per això, la seva comoditat no la converteix en la primera opció per a qualsevol variu.2,3
Tens una explicació més detallada a la nostra guia sobre l’escleroteràpia.
Adhesiu mèdic: segellar la vena sense calor
Un catèter diposita petites quantitats d’un adhesiu dissenyat específicament per a ús mèdic. En aproximar les parets de la vena, aquestes queden unides. No utilitza calor i habitualment evita les múltiples injeccions d’anestèsia al voltant de la vena pròpies de les tècniques tèrmiques.3,7
Entre les novetats del 2026 hi ha els assaigs VenaSeal Spectrum. En la comparació amb els tractaments tèrmics, no es van detectar diferències en els principals resultats avaluats pel que fa a satisfacció i tractament del reflux. Aquesta dada no permet afirmar que l’adhesiu sigui superior a llarg termini.7
Té particularitats que cal valorar: queda material dins de la vena i poden aparèixer reaccions inflamatòries o d’hipersensibilitat. La selecció del pacient continua sent important.
Ablació mecanoquímica: combinar l’acció mecànica i un medicament
El nom sona complex, però la idea és senzilla: un catèter actua sobre la paret interna de la vena i, alhora, administra un medicament per afavorir-ne el tancament. En alguns dispositius, una petita punta giratòria duu a terme l’acció mecànica.6,8
No utilitza calor i generalment no necessita anestèsia injectada al llarg de tot el recorregut de la vena. Pot ser una alternativa en pacients seleccionats. Tot i això, les guies europees assenyalen que el tancament pot durar menys que amb les tècniques tèrmiques. Convé parlar tant de la comoditat inicial com dels resultats amb el pas dels anys.2
Miniflebectomia: extirpar les branques que sobresurten
Consisteix a extreure determinades varius superficials mitjançant petites obertures a la pell. S’utilitza instrumental molt fi per retirar aquestes branques, amb anestèsia local. Es pot combinar amb el tancament d’una safena o utilitzar com a tractament principal en determinats casos.6,8
És útil entendre la diferència: el catèter tracta una vena des de dins; la miniflebectomia extreu les branques seleccionades. No són necessàriament tractaments rivals. Es poden complementar en una mateixa intervenció o en moments diferents. Després poden aparèixer hematomes i petites marques que triguen un temps a desaparèixer.
Cirurgia convencional: encara té el seu lloc
En algunes situacions s’extreu quirúrgicament un tram de safena mitjançant una tècnica coneguda com a stripping. Pot ser una alternativa quan les opcions amb catèter no són adequades o no estan disponibles. Sol comportar incisions i una recuperació més exigent que els procediments endovenosos.15
Que una tècnica faci més anys que s’utilitza no vol dir que no estigui mai indicada. L’important és explicar per què es proposa en el teu cas i quines altres opcions hi ha.
Es poden tractar les varius conservant la safena?
En alguns pacients es poden plantejar estratègies que intenten preservar-la. No consisteixen a deixar el problema sense tractar, sinó a seleccionar quins punts o branques necessiten intervenció.
L'estratègia CHIVA busca redistribuir el flux mitjançant actuacions en punts concrets, guiades per un estudi detallat de la circulació. Una altra possibilitat és retirar inicialment algunes branques varicoses i comprovar després com respon la safena. Són enfocaments diferents i requereixen una selecció acurada.2,6
L’assaig SAPTAP va estudiar aquesta segona possibilitat. La qualitat de vida al cap d’un any va ser comparable a la del tractament combinat inicial en els pacients estudiats, però aproximadament un de cada quatre va necessitar tractar la safena més endavant. Conservar-la pot ser raonable en alguns casos, però no es pot prometre a tothom.9
Ultrasons focalitzats: tractar des de fora de la pell
Els ultrasons focalitzats d’alta intensitat, coneguts com a HIFU, concentren l’energia en un punt de la vena per generar calor i tancar-la. A diferència del làser o la radiofreqüència, l’energia arriba des d’un dispositiu situat fora del cos: no s’introdueix cap catèter a la vena.10,11
És una de les línies d'innovació més destacades. El 4 de novembre de 2026, la FDA dels Estats Units va concedir l'autorització De Novo al sistema Sonovein per a la coagulació tèrmica venosa.10
Ara bé, una autorització regulatòria no demostra que una tècnica sigui millor que totes les altres. Els estudis publicats ofereixen resultats prometedors, però encara hi ha menys experiència comparativa i seguiment prolongat que amb les tècniques consolidades. Un estudi del 2026 amb 80 pacients va ser observacional, no un assaig aleatoritzat.11
També pot causar molèsties o lesions tèrmiques. Sense catèter no significa sense calor ni sense riscos. Cal confirmar-ne la disponibilitat i la indicació a cada centre. És una opció que es pot valorar en unitats que disposin d’aquesta tecnologia i tinguin experiència específica.
Les mitges de compressió i els hàbits continuen formant part del tractament
Caminar, moure els turmells, evitar períodes prolongats d’immobilitat i, quan està indicat, portar mitges de compressió poden ajudar a controlar els símptomes. Les mitges exerceixen pressió des de fora per afavorir el retorn venós i reduir la inflor. No reparen per si soles les vàlvules danyades.14
La compressió s’ha d’adaptar a cada persona, especialment si hi ha problemes de circulació arterial. No convé triar el grau de compressió de les mitges només a partir d’una recomanació comercial.
Les guies nord-americanes no obliguen tots els pacients amb varius simptomàtiques que són candidats a tractament i desitgen fer-lo a provar les mitges de compressió durant tres mesos abans de la intervenció. Això no vol dir que les mitges siguin inútils, sinó que no haurien de comportar un ajornament automàtic.3
Què canvia quan hi ha una ferida d'origen venós?
Una úlcera venosa necessita un pla específic: cura de la ferida, compressió quan és segura i estudi de la circulació. No s’aborda com un problema merament estètic.12
L’assaig EVRA va demostrar que tractar precoçment el reflux venós superficial, juntament amb la compressió, pot accelerar la cicatrització en comparació amb ajornar la intervenció. Aquests resultats, anteriors al 2026, continuen orientant la pràctica clínica. No totes les ferides de les cames són d’origen venós: primer cal confirmar-ne la causa.12,13
Aleshores, quin és el millor tractament per a les meves varius?
El que s’ajusti a l’origen del problema, a la teva anatomia i a les teves necessitats. Per comparar les opcions, és útil saber en què consisteix cada tècnica:
| Tractament | Què fa, en poques paraules |
|---|---|
| Radiofreqüència | Tanca la vena des de dins amb calor controlada. |
| Làser endovenós | Utilitza una fibra que converteix l'energia del làser en calor dins de la vena. |
| Escleroteràpia amb escuma | Un medicament actua sobre la paret i afavoreix el tancament. |
| Adhesiu mèdic | Uneix les parets de la vena sense aplicar calor. |
| Ablació mecanoquímica | Combina una acció mecànica interna amb un medicament. |
| Miniflebectomia | Extreu branques varicoses superficials a través de petites incisions. |
| Cirurgia convencional | Extreu un tram de vena quan aquesta opció està indicada. |
| HIFU | Concentra energia des de fora per generar calor a la vena. |
| Compressió | Ajuda a controlar els símptomes i l'edema; no elimina per si sola el reflux. |
A més del tancament de la vena, cal valorar com et trobes, fins a quin punt millora la teva activitat diària, els possibles efectes adversos i la necessitat de tractaments posteriors. Una tecnologia recent pot aportar avantatges concrets sense ser la millor opció per a tothom.
Recuperació i seguiment: què cal saber
Molts tractaments permeten caminar i tornar a casa el mateix dia. Això no vol dir que tots tinguin la mateixa recuperació. Influeixen l'extensió de les varius, la tècnica escollida i si s'han tractat també altres branques.4,8
Abans de la intervenció, convé aclarir quina anestèsia s’utilitzarà, quan podràs tornar a la teva activitat, si necessitaràs mitges de compressió i com seran les revisions. En alguns casos, caldrà comprovar el resultat amb una nova ecografia. També pots llegir la nostra guia sobre caminar després d’una operació de varius.
Poden aparèixer hematomes, tibantor o zones sensibles. Entre els riscos menys freqüents hi ha la trombosi i les lesions de nervis propers; el tipus de complicació varia segons la tècnica. No existeix cap procediment sense riscos.16
Preguntes freqüents
Es poden eliminar les varius sense una operació convencional?
En molts casos, sí. Hi ha tractaments mitjançant puncions o petites obertures. La possibilitat d’utilitzar-los depèn de l’estudi de les teves venes; “menys invasiu” no vol dir que no calgui una valoració ni cures.
Si em tancen una vena, la circulació empitjora?
En els pacients adequadament seleccionats es tracta una vena superficial que permet un retrocés anormal de la sang. Abans es comprova que les altres vies de retorn funcionin. Per això l’ecografia Doppler forma part de la planificació.2,3
Poden tornar a aparèixer varius?
Sí. Una vena tractada es pot tornar a obrir o poden aparèixer varius en altres zones amb el pas dels anys. L’objectiu és millorar el problema actual i planificar el seguiment, sense prometre que mai no necessitaràs un altre tractament.3
La tècnica més nova és la que he de triar?
No necessàriament. Pregunta quin avantatge aporta per a la teva vena concreta, quins resultats té a llarg termini i quines alternatives hi ha. La resposta s’hauria de poder explicar sense recórrer només al nom del dispositiu.
Una valoració per prendre una decisió informada
Si les varius et produeixen molèsties o vols saber quines opcions s’adapten a tu, podem revisar els teus símptomes i estudiar la teva circulació. La idea és que entenguis què passa i puguis decidir amb una explicació clara dels beneficis i els límits de cada alternativa.
Passo consulta al Centre Mèdic Hostafrancs i a la Clínica Mi Tres Torres, a Barcelona. A la pàgina per demanar hora pots triar el centre que prefereixis.
Fonts mèdiques i lectures recomanades
1. Society for Vascular Surgery. Informació per a pacients sobre les varius.
2. ESVS. Guia europea sobre malaltia venosa crònica, 2022.
3. SVS/AVF/AVLS. Guies nord-americanes sobre les varius, part II, 2023.
4. Cambridge University Hospitals. Informació sobre radiofreqüència i recuperació.
5. Stücker i col·laboradors. Làser de 1940 en comparació amb el de 1470 nm: assaig aleatoritzat, 2026.
6. Hospital Clínic Barcelona. Tractament de les varius.
7. Gohel i col·laboradors. Assaigs VenaSeal Spectrum, 2026.
8. SCAI. Comparació il·lustrada de tractaments per a pacients, 2025.
9. Assaig SAPTAP. Flebectomia aïllada en comparació amb el tractament combinat.
10. FDA. Sistema Sonovein, decisió De Novo DEN250063, 4 de novembre de 2026.
11. Estudi observacional de HIFU en 80 pacients, publicat el 2026.
12. SCAI. Guia de pràctica clínica sobre malaltia venosa crònica, 2025.
13. Assaig EVRA. Tractament precoç del reflux en l’úlcera venosa.
14. NHS. Varius: tractament, hàbits i mitges de compressió.
15. NICE. Informació per a pacients sobre els tractaments de les varius.
16. Guy’s and St Thomas’. Tractaments i efectes adversos.
Informació divulgativa. La indicació i la disponibilitat de cada tractament es valoren de manera individual.


