Blog · Salut vascular

Informació mèdica clara, sense tecnicismes innecessaris

Quadern de
Salut vascular

Quin és el millor tractament per a les varius?

Tractament de les varius - Varices Barcelona
Imatge de Dr. Marcello Barbosa

Dr. Marcello Barbosa

cirurgià vascular

Descobreix quin és el millor tractament per a les varius

El tractament de les varius ha evolucionat al llarg dels segles a través de moltes opcions terapèutiques. Com en molts altres àmbits del coneixement humà, els abordatges han reflectit els coneixements científics de cada època. Tot aquest recorregut, basat en bona part en l’assaig i l’error, ha donat lloc als tractaments de què disposem avui. Aleshores, quin és el millor tractament per a les varius?

La insuficiència venosa crònica (IVC) es defineix com la incapacitat de les venes de complir la seva funció de retornar la sang al cor, i es manifesta amb la síndrome posttrombòtica (insuficiència venosa profunda) i amb les varius (insuficiència venosa superficial, IVS). Tot i que afecten un 20-25% de les dones i un 10-15% dels homes, l’origen i la causa de les varius són desconeguts, si bé hi ha algunes teories principals: la disfunció valvular, la dilatació primària, l’augment del flux arterial i l’aparició de varius secundàries a processos trombòtics, entre d’altres.

Varices Barcelona: vàlvules venoses
A l’esquerra, vàlvula venosa normal i competent. A la dreta, vàlvules incompetents que permeten el reflux patològic.

Sigui quin sigui el seu origen, la IVS provoca un reflux de la sang en sentit contrari al normal, que comporta un circuit retrògrad anòmal i una sobrecàrrega del sistema, que ha d’assumir tant la seva funció habitual com el reflux. A la llarga, això en provoca la degeneració i la dilatació (varius visibles), i l’aparició de símptomes (pesadesa de cames, inflor, cansament, rampes, etc.). Aquí ens centrarem en les millors opcions terapèutiques actuals de la insuficiència venosa superficial.

Tractament conservador

Com indica el seu nom, el tractament conservador té per objectiu tractar o alleujar els símptomes de la IVC de manera no invasiva. Està indicat en pacients que no són candidats a una intervenció o que prefereixen no operar-se, en aquells que estan pendents d’una intervenció o quan els símptomes persisteixen fins i tot després d’haver-se operat.

L’exercici físic i la pèrdua de pes són fonamentals per reduir els símptomes i la progressió de la malaltia venosa.

La teràpia compressiva continua sent la «pedra angular» del tractament conservador. Ha demostrat eficàcia en el control dels símptomes i en la reducció de la inflor (edema). També es pot utilitzar per reduir la induració de la pell en pacients amb alteracions tròfiques (lipodermatoesclerosi, atròfia blanca, dermatitis d’estasi) i, evidentment, és fonamental per a la cicatrització de les úlceres venoses.

El tractament farmacològic s’utilitza des de fa dècades, però hi ha certa controvèrsia sobre el seu paper exacte com a modalitat de tractament de la IVC. Els fàrmacs venoactius es prescriuen àmpliament en alguns països, però en d’altres no estan disponibles. Els principals mecanismes d’acció consisteixen a disminuir la permeabilitat capil·lar, reduir l’alliberament de substàncies inflamatòries o millorar el to venós. Actualment es recomana emprar-los com a coadjuvants en el tractament dels símptomes i de l’edema en la IVC.

Mètodes quirúrgics

La cirurgia convencional de les varius és un mètode consolidat que ha evolucionat al llarg de segles d’història. Durant tot aquest temps algunes tècniques s’han mantingut i d’altres han caigut en desús. Aquí tractaré les principals tècniques que actualment són útils en determinats casos, tot i que ja hem dedicat una altra entrada a aquest tema.

La safenectomia

És la intervenció que s’ha practicat amb més freqüència per tractar les varius. El procediment va ser descrit per Mayo i per Babcock a principis del segle XX i gairebé no ha canviat fins avui.

Consisteix en la desconnexió de la unió safenofemoral i l’extirpació completa o parcial de la vena safena interna.

Esquema de safenectomia interna

Actualment, amb l’aparició de les tècniques endovenoses i de la cirurgia mínimament invasiva, aquesta intervenció ha quedat reservada a casos cada vegada menys freqüents, quan la vena safena interna no és apta per a un procediment menys invasiu (molt dilatada, tortuosa o amb teixit cicatricial a l’interior).

La crossectomia o lligadura de la crossa de la safena

Consisteix en la desconnexió de la unió safenofemoral sense extirpar la vena safena interna.

Tot i l’atractiu d’aquesta intervenció pel seu caràcter menys invasiu, s’ha demostrat una taxa més elevada de recurrència de la malaltia, ja que es conserva la vena safena interna. Dit això, la crossectomia pot ser una opció terapèutica útil en determinats casos, en pacients seleccionats amb un risc quirúrgic i hemorràgic elevat.

La lligadura de venes perforants

La lligadura de venes perforants és una tècnica que, per la seva naturalesa, s’associa la majoria de vegades a les altres, per tractar també els refluxos del sistema venós profund cap al superficial quan es produeixen en un pacient determinat. És molt útil en situacions d’insuficiència venosa avançada, quan hi ha úlceres o alteracions tròfiques importants del teixit subcutani (dermatitis ocre, lipodermatoesclerosi, atròfia blanca).

Consisteix a desconnectar una o més venes perforants de la cama o la cuixa quan són incompetents i permeten que la sang circuli en sentit retrògrad des del sistema profund cap al superficial, augmentant així la hipertensió venosa d’un sistema ja sobrecarregat.

Varices Barcelona: venes perforants
Diagrama de l’anatomia de les venes de l’extremitat inferior. Com s’observa, una vena perforant connecta el sistema profund amb el superficial, «perforant» la fàscia muscular. Aquestes venes han de portar la sang sempre del sistema superficial al profund. Quan estan afectades, permeten el reflux cap al sistema superficial i el sobrecarreguen.

El mètode CHIVA

El mètode CHIVA, acrònim del francès Cure Conservatrice et Hémodynamique de l’Insuffisance Veineuse en Ambulatoire (tractament conservador i hemodinàmic de la insuficiència venosa en règim ambulatori) , representa un canvi d’enfocament en el tractament intervencionista de les varius. Es basa en la conservació de la xarxa venosa mitjançant la redistribució del flux alterat, sense extirpar les venes principals i amb l’objectiu d’aconseguir un sistema venós ben drenat i sense reflux patològic.

Per aconseguir-ho, el CHIVA es basa en 4 principis:

  1. Fragmentació de la columna de pressió
  2. Interrupció de les connexions venovenoses
  3. Conservació de les perforants de drenatge
  4. Extirpació dels paquets varicosos amb drenatge inadequat.

 

L’avantatge d’aquesta tècnica és que és mínimament invasiva, causa poc dolor postoperatori i permet al pacient reprendre més ràpidament les seves activitats habituals. L’inconvenient és que, en un sistema amb múltiples connexions, depèn molt del domini de l’ecografia Doppler i d’una cartografia venosa excel·lent, fet que pot limitar la tècnica.

Varices Barcelona: CHIVA
Tres patrons d’incompetència del sistema venós superficial. Cadascun requereix una metodologia CHIVA diferent per aconseguir un drenatge correcte del sistema venós superficial.

Mètodes endovenosos

L’escleroteràpia

Hem parlat de l’escleroteràpia de les varius en una entrada anterior, on vam explicar en què consisteix, els principals avantatges i les complicacions, però la tornarem a esmentar.

Consisteix a injectar una substància (fàrmac) a l’interior de les varius amb la intenció de destruir-les mitjançant una resposta inflamatòria de la paret del vas. Aquestes substàncies són irritants o «càustiques» per a la vena i, per això, en provoquen la destrucció i l’obliteració posterior.

Tant l’escleroteràpia amb escuma o microescuma com l’escleroteràpia líquida es basen en el mateix mecanisme d’acció. La diferència és que en la primera la columna de sang de l’interior de la vena és desplaçada i substituïda pel material injectat en forma d’escuma. Això comporta un temps de contacte més llarg de la substància amb les parets internes del vas i una eficàcia més gran.

Aquesta tècnica té avantatges importants respecte de la cirurgia convencional en casos seleccionats, com ara la recidiva varicosa (quan les varius reapareixen amb una distribució irregular i múltiples punts d’origen, fet que en dificulta la resolució quirúrgica). El caràcter mínimament invasiu és també un avantatge respecte d’altres tècniques. Tanmateix, l’escleroteràpia requereix més temps de seguiment i tractament (en gairebé tots els casos, diverses sessions), sovint durant mesos.

Varices Barcelona: escleroteràpia de varius amb escuma (2)
Sessió d’escleroteràpia amb escuma

Ablació endovenosa amb làser o radiofreqüència

Sens dubte, l’aparició de les tècniques endovasculars ha revolucionat el món de la flebologia. El desenvolupament de les tècniques d’ablació tèrmica de la vena safena (destrucció tèrmica de la safena), tant el làser endovenós com la radiofreqüència, respon a la necessitat d’oferir una alternativa menys dolorosa i menys invasiva als pacients davant l’extirpació venosa traumàtica que comporta la safenectomia. Hem tractat aquest tema en una entrada recent, que pots consultar aquí.

El principi del tractament és lesionar i destruir la vena afectada (sigui la safena interna o l’externa) mitjançant l’aplicació directa de calor a les parets internes (amb llum d’alta potència, en el cas del làser, o amb ones de radiofreqüència que generen calor en contacte amb el teixit). Tots dos sistemes provoquen una lesió irreversible de la vena tractada i la seva oclusió posterior.

L’avantatge respecte de la safenectomia és evident: menys invasivitat, dolor i complicacions locals i sistèmiques, i una recuperació i un retorn a les activitats diàries del pacient molt més ràpids. Per això, avui dia l’ablació tèrmica és la tècnica amb un grau més alt de recomanació i d’evidència en pacients amb una anatomia que ho permeti.

Radiofreqüència (RFA) - Varices Barcelona (1)

Ablació mecanoquímica

El mètode d’ablació mecanoquímica (MOCA) combina el principi del tractament amb escleroteràpia amb la lesió mecànica de les parets internes de la vena safena. Es tracta d’una tècnica relativament nova que simplifica encara més el procediment endovascular del làser i la radiofreqüència, perquè no requereix anestèsia tumescent (envoltar la vena tractada amb una solució anestèsica).

No utilitza energia tèrmica, sinó un catèter a l’interior de la vena que produeix una lesió mecànica, ja sigui per la rotació de la punta (en forma de bastó de golf) o mitjançant uns ganxos que «esgarrapen» la superfície interna de la vena i en lesionen les parets. Mentre acciona el catèter, el cirurgià injecta un esclerosant, que hi afegeix una lesió química.

Tot i que encara no es disposa de dades sobre el grau de resposta a llarg termini d’aquest tractament, segons alguns estudis se sap que el resultat al cap de 3 anys és inferior al de les tècniques d’ablació tèrmica.

ClariVein - Dr. Barbosa
Ablació mecanoquímica amb catèter ClariVein
Flebogrif - Dr. Barbosa
Tractament mecanoquímic amb catèter de tipus Flebogrif

Ablació amb adhesiu de cianoacrilat

És un mètode molt recent i no exempt de controvèrsia. Tanmateix, en les sèries publicades ha obtingut resultats no inferiors als del tractament d’ablació tèrmica. És també un mètode no tèrmic i sense tumescència, com el MOCA, i consisteix a injectar cianoacrilat per via intravenosa als punts de reflux seleccionats, sota control ecogràfic, amb la mateixa tècnica d’introducció mitjançant un catèter endovenós que en les altres tècniques.

El cianoacrilat se solidifica ràpidament mitjançant una reacció de polimerització i produeix una reacció inflamatòria de la paret de la vena que, combinada amb la compressió exercida pel cirurgià, fa que les parets s’adhereixin i ocloguin la vena tractada. Actualment hi ha almenys tres tipus de dispositius d’adhesiu venós de cianoacrilat disponibles comercialment per a la incompetència de les venes superficials. La principal diferència entre aquests dispositius té a veure amb la formulació i la tècnica d’aplicació del cianoacrilat.

Com que és un procediment en què es deixa un cos estrany (cianoacrilat) indefinidament al cos del pacient, no està exempt de grans debats en la literatura i els congressos mèdics. A més, en determinats casos es poden produir complicacions importants, com ara reaccions al·lèrgiques sistèmiques i locals, fins i tot a llarg termini, que poden limitar-ne l’ús.

VenaSeal - Dr. Barbosa
Mitjançant un catèter, com en les altres tècniques, s’allibera el preparat de cianoacrilat a la zona seleccionada mentre s’aplica una compressió externa perquè les parets de la vena col·lapsin i s’adhereixin.

Aleshores, quin és el millor tractament per a les varius?

Davant d’un pacient que ja ha estat intervingut moltes vegades, amb una anatomia desfavorable, cicatrius extenses, varius recidivades i una hipertensió venosa important, és difícil triar una única tècnica òptima, perquè no n’hi ha cap que sigui la millor per a tots els casos.

El coneixement i el domini de les diverses tècniques, així com l’experiència acumulada sobre què ha funcionat i què no al llarg de la història, són fonamentals per a un bon resultat. També és fonamental dominar el diagnòstic mitjançant ecografia Doppler , sense la qual un diagnòstic precís sovint queda en el terreny de les suposicions.

Per tot això, cada cas és diferent i no hi ha un «millor tractament» generalitzable, sinó un millor tractament per a cada cas. Una estratègia per a cada cas. Tenint en compte totes aquestes premisses, la clau és trobar un cirurgià expert, amb experiència en totes les tècniques, que domini l’ecografia Doppler i faci el pacient partícip del seu pla de tractament, de manera que hi tingui un paper actiu.

Publicacions relacionades

Vista frontal de les cames d'una pacient durant una valoració clínica per sospita de lipedema.

Lipedema: causes, estadis i tractaments actuals

Moltes dones passen anys preguntant-se per què les seves cames augmenten de volum de manera desproporcionada, fan mal quan les toquen o presenten hematomes amb facilitat…

Metge especialista en varius a Barcelona
Informació general sobre la privacitat

Aquest lloc web utilitza galetes per oferir-te la millor experiència possible. La informació de les galetes es desa al teu navegador i permet, entre altres funcions, reconèixer-te quan tornes al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a entendre quines seccions et semblen més interessants i útils.