Les varius són dilatacions de les venes del cos causades per un defecte estructural de la paret vascular, que provoca la disfunció de les vàlvules que impedeixen que la sang circuli en sentit contrari al que correspon. Quan parlem de varius de les extremitats inferiors, hem de tenir en compte una força més: la gravetat. La sang ha d’ascendir cap al cor vencent la força de la gravetat i, quan falla el sistema valvular, s’acumula a les venes i s’inicia el procés de dilatació i tortuositat que anomenem varius. Això és clau en la cirurgia convencional de les varius.
Però com es corregeix quirúrgicament un sistema vascular tancat i dilatat, tortuós, amb múltiples ramificacions i connexions amb venes més profundes?
El primer pas és conèixer l’anatomia normal del sistema venós i valorar cada pacient de manera individualitzada. Cadascú de nosaltres és diferent i, per tant, cada persona necessitarà un tipus de tractament diferent. Mitjançant l’exploració física i una ecografia Doppler es pot cartografiar i comprendre l’estat del sistema venós i planificar una intervenció, si és necessària (fig. 1).
Tipus de cirurgia convencional de les varius
Entre les diverses opcions de tractament, la cirurgia convencional és, potser, la que més temen els pacients. Sigui per por del dolor, de les complicacions o de l’anestèsia, se sol ajornar la visita amb un angiòleg o amb un cirurgià vascular fins que les molèsties es fan insuportables. Avui dia es prioritzen les intervencions mínimament invasives com ara el làser, la radiofreqüència o el tractament amb escleroteràpia. La veritat és que són intervencions excel·lents, de vegades amb resultats molt superiors als de la cirurgia, segons el cas. Però no serveixen per a totes les situacions i, encara que pugui semblar una cosa de l’edat mitjana, en determinats casos continua sent necessari el procediment tradicional d’extirpació quirúrgica de varius, venes perforants i eixos incompetents. Els tipus més habituals de cirurgia convencional de les varius són la safenectomia, la flebectomia i la cura CHIVA.
La safenectomia
La intervenció clàssica de les varius per definició és la safenectomia. Encara és una intervenció habitual en algunes parts del món i, històricament, ha estat la més practicada per tractar les varius. Representa el patró de referència amb què es comparen les tècniques mínimament invasives esmentades abans. El procediment va ser descrit per Mayo i per Babcock (fig. 2) a principis del segle XX i s’ha mantingut amb poques variacions fins avui.
Consisteix en la lligadura i secció de la unió safenofemoral i les seves branques, i en l’extracció completa o parcial de la vena safena (interna o externa) (fig. 3). Actualment, d’acord amb el meu criteri d’abordatge, reservem aquesta tècnica per als casos en què les intervencions endovasculars mínimament invasives (làser, radiofreqüència) no són possibles a causa d’una vena safena de calibre excessiu, tortuosa o amb venes perforants molt grans. Amb aquesta tècnica s’elimina físicament la via principal de reflux venós que causa les varius. En conseqüència, el flux es redirigeix per vies funcionalment normals, principalment pel sistema venós profund.
Cura CHIVA
El mètode CHIVA, acrònim del francès Cure Conservatrice et Hémodynamique de l’Insuffisance Veineuse en Ambulatoire (tractament conservador i hemodinàmic de la insuficiència venosa en règim ambulatori), va ser descrit per Franceschi el 1988 i representa un canvi radical en l’enfocament del tractament de les varius. Es basa en la presència d’hipertensió venosa produïda pel reflux venós patològic dels sistemes varicosos.
La tècnica té per objectiu aconseguir un sistema venós ben drenat, sense reflux patològic ni hipertensió venosa, per alleujar els símptomes. Això s’aconsegueix interrompent selectivament els eixos safens afectats i les branques de drenatge, redirigint el flux i fraccionant la columna de pressió hidrostàtica, tot preservant les venes safenes principals (fig. 4).
L’avantatge d’aquesta tècnica és que és mínimament invasiva, causa poc dolor postoperatori i permet al pacient reprendre més ràpidament les seves activitats habituals. L’inconvenient és que, en un sistema amb múltiples connexions, depèn molt del domini de l’ecografia Doppler i d’una cartografia venosa excel·lent, fet que pot limitar la tècnica.
La flebectomia simple
El terme «flebectomia», per se, significa extracció o extirpació venosa. En realitat ens referim a la tècnica de flebectomia descrita per Robert Müller als anys 50 del segle passat, que consisteix a extirpar les branques varicoses a través de petites incisions de 2-3 mm a la pell, al llarg de les venes dilatades. A continuació, s’enganxa la vena amb un ganxo quirúrgic i es retira completament amb l’ajuda de pinces (fig. 5).
Les incisions són molt petites i gairebé mai no cal fer punts de sutura. El pacient es recupera completament i rep l’alta el mateix dia, ja que el procediment es pot fer amb anestèsia local o locoregional.
Aquesta tècnica es pot utilitzar sola, quan no hi ha afectació dels eixos safens ni de les perforants, o associada als altres procediments descrits, inclosos el làser, la radiofreqüència, l’escleroteràpia amb escuma i el CHIVA.
Conclusió
El tractament quirúrgic de les varius continua sent sovint necessari, segons el cas, i correspon al cirurgià vascular especialitzat en el sistema venós establir una estratègia quirúrgica adequada per a cada pacient, de manera individualitzada. La tècnica no es tria al quiròfan, sinó molts dies o setmanes abans, el dia de la consulta i la valoració ecogràfica del pacient. Aquell dia, després de l’estudi diagnòstic i conjuntament amb el pacient, un cop informat de la naturalesa de la seva malaltia, s’estableix el pla de tractament.
En la majoria dels casos, l’abordatge no és quirúrgic, però dependrà de l’estat del sistema venós de cada pacient. Sovint cal combinar diverses tècniques en un mateix pacient. Això amplia considerablement les possibilitats terapèutiques del cirurgià vascular i, alhora, permet una recuperació més ràpida i amb menys complicacions.


