Blog · Salut vascular

Informació mèdica clara, sense tecnicismes innecessaris

Quadern de
Salut vascular

Novetats en el tractament de les varius de les extremitats inferiors

Il·lustració 3D d'una cama amb venes superficials i detall d'un catèter dins d'una vena.
Imatge de Dr. Marcello Barbosa

Dr. Marcello Barbosa

cirurgià vascular

Varius · Tractaments

Làser, radiofreqüència, escuma, adhesiu… Quan comences a buscar informació sobre el tractament de les varius, és fàcil acabar amb més dubtes que al principi. Són tècniques diferents? Serveixen per al mateix? La més nova també és la més adequada per a tu?

Les novetats en el tractament de les varius ens ofereixen més opcions i permeten adaptar millor la intervenció a cada persona. Però, per triar bé, el primer pas continua sent el mateix: entendre d’on provenen les varius, quines molèsties produeixen i què vols millorar.

En aquest article t’explico en què consisteix cada tractament, què aporten les guies europees i nord-americanes i quins avenços recents convé conèixer sense perdre de vista els seus límits.

Abans de parlar de tractaments: per què apareixen les varius?

Les venes porten la sang de les cames de retorn al cor. Per ajudar-la a ascendir, tenen petites vàlvules que funcionen com portes que només s’obren en una direcció. Quan algunes deixen de tancar bé, part de la sang retrocedeix i augmenta la pressió dins de la vena. Això s’anomena reflux venós.1

Amb el temps, algunes venes es dilaten i es fan visibles. Poden anar acompanyades de pesadesa, picor, dolor o inflor. Tanmateix, no totes les molèsties a les cames es deuen a les varius, ni totes les venetes visibles necessiten el mateix tractament.

La safena és una de les venes principals del sistema superficial. En surten branques més petites. De vegades cal tractar la safena i algunes branques; d’altres, només determinades varius. Per això, mirar només allò que sobresurt a la pell pot deixar sense identificar l’origen del problema.2

L’ecografia Doppler: el pas que permet triar amb criteri

L’ecografia Doppler vascular permet veure les venes i comprovar en quina direcció circula la sang. No utilitza radiació ionitzant. Ajuda a localitzar el reflux, valorar les venes profundes i traçar el recorregut de les venes que es podrien tractar.1,2

Dues persones amb varius semblants a primera vista poden necessitar solucions diferents. Importen el recorregut i la mida de la vena, la proximitat a la pell o a un nervi, els tractaments previs i la teva situació de salut.

La decisió no hauria de començar per triar una màquina, sinó per conèixer bé la teva circulació.

Les principals referències d'aquesta revisió són la guia europea ESVS del 2022, les recomanacions nord-americanes SVS/AVF/AVLS del 2022–2023 i la guia SCAI del 2025. Els estudis publicats el 2026 afegeixen informació sobre tècniques concretes; no substitueixen per si sols aquestes recomanacions.

Quines tècniques s’utilitzen i en què consisteix cadascuna?

Molts tractaments actuals tanquen una vena superficial que funciona malament en comptes d'extreure-la. Al tancament d'una vena en diem ablació. La sang continua retornant al cor per les venes que funcionen adequadament; abans d’intervenir, es comprova que aquesta circulació ho permet.14

Radiofreqüència: tancar la vena amb calor controlada

S'introdueix un catèter, un tub fi i flexible, dins de la vena a través d’una punció. Amb l’ajuda de l’ecografia, es col·loca al tram escollit i s’aplica calor de manera controlada. La paret es contrau i la vena queda tancada.4

S’injecta una solució amb anestèsic local al voltant de la vena. A més de reduir les molèsties, ajuda a protegir els teixits propers de la calor. En la nostra pràctica, quan està indicada, la intervenció es fa al quiròfan, amb un anestesiòleg, i normalment és ambulatòria.

La radiofreqüència és una tècnica consolidada per a determinats casos de reflux a la safena. La seva utilitat depèn del fet que el recorregut de la vena permeti introduir el catèter i tractar-la amb seguretat. Pots ampliar la informació a la guia de tractament de les varius amb radiofreqüència.

Un catèter aplica calor dins d’una vena superficial; la solució amb anestèsic local que hi ha al voltant ajuda a protegir els teixits.
Radiofreqüència: el catèter aplica calor. La zona blava exterior representa la solució amb anestèsic local al voltant de la vena. Esquema simplificat.

Làser endovenós: una fibra que actua des de dins

El procediment s’assembla al de la radiofreqüència, però la calor la produeix una fibra làser introduïda a la vena. També es guia mitjançant ecografia i sol requerir anestèsia local al voltant del vas sanguini. No és el mateix làser que s’aplica sobre la pell per tractar venetes superficials.14

Les fibres i els equips han evolucionat per distribuir millor l'energia. Entre les investigacions recents hi ha les comparacions entre diferents longituds d'ona, és a dir, diferents característiques de la llum utilitzada.

Un assaig del 2026 amb 66 pacients va comparar làsers de 1940 i 1470 nanòmetres. No va trobar diferències significatives en els principals canvis ecogràfics de la vena al cap d’un any. És una millora tecnològica que mereix seguiment; per si sola, no demostra que l’equip més nou ofereixi millors resultats per a tothom.5

Una fibra làser dins de la vena genera la calor que n’afavoreix el tancament, amb anestèsia al voltant del vas sanguini.
Làser endovenós: una fibra genera calor des de dins. És diferent del làser que actua sobre venetes petites a través de la pell.

Escleroteràpia amb escuma: un medicament que tanca la variu

S’injecta un medicament que actua sobre la cara interna de la vena i en provoca el tancament progressiu. Es pot utilitzar en forma líquida o en forma d’escuma. L’escuma facilita el contacte amb la paret i, quan es tracten venes que no es veuen bé des de fora, es controla mitjançant ecografia.3,6

És una opció per a determinades branques varicoses, varius que han reaparegut i alguns casos de venes principals. Les venetes molt fines també es poden tractar amb escleroteràpia, amb una preparació adaptada a la seva mida.

No extreu la vena ni utilitza calor. Pot requerir diverses sessions i provocar inflamació local o taques a la pell. Quan es tracta una safena principal, amb l’escuma convencional és més probable que la vena es torni a obrir que amb les tècniques tèrmiques. Per això, la seva comoditat no la converteix en la primera opció per a qualsevol variu.2,3

Tens una explicació més detallada a la nostra guia sobre l’escleroteràpia.

Injecció d’escuma esclerosant dins d’una variu per actuar sobre la seva paret i afavorir-ne el tancament.
L’escuma és una forma d’administrar el medicament dins de la vena. Quan escau, l’ecografia en guia l’aplicació.

Adhesiu mèdic: segellar la vena sense calor

Un catèter diposita petites quantitats d’un adhesiu dissenyat específicament per a ús mèdic. En aproximar les parets de la vena, aquestes queden unides. No utilitza calor i habitualment evita les múltiples injeccions d’anestèsia al voltant de la vena pròpies de les tècniques tèrmiques.3,7

Entre les novetats del 2026 hi ha els assaigs VenaSeal Spectrum. En la comparació amb els tractaments tèrmics, no es van detectar diferències en els principals resultats avaluats pel que fa a satisfacció i tractament del reflux. Aquesta dada no permet afirmar que l’adhesiu sigui superior a llarg termini.7

Té particularitats que cal valorar: queda material dins de la vena i poden aparèixer reaccions inflamatòries o d’hipersensibilitat. La selecció del pacient continua sent important.

Un catèter diposita adhesiu mèdic i s'aproximen les parets de la vena per segellar-la sense calor.
Adhesiu mèdic: segellament de la vena sense calor. Cal valorar-ne les indicacions i les possibles reaccions al material.

Ablació mecanoquímica: combinar l’acció mecànica i un medicament

El nom sona complex, però la idea és senzilla: un catèter actua sobre la paret interna de la vena i, alhora, administra un medicament per afavorir-ne el tancament. En alguns dispositius, una petita punta giratòria duu a terme l’acció mecànica.6,8

No utilitza calor i generalment no necessita anestèsia injectada al llarg de tot el recorregut de la vena. Pot ser una alternativa en pacients seleccionats. Tot i això, les guies europees assenyalen que el tancament pot durar menys que amb les tècniques tèrmiques. Convé parlar tant de la comoditat inicial com dels resultats amb el pas dels anys.2

Exemple de catèter amb una punta que actua mecànicament sobre la paret i administra un medicament esclerosant, sense calor.
L’ablació mecanoquímica combina una acció mecànica sobre la paret de la vena amb l’administració d’un medicament. El dibuix representa un dels tipus de dispositiu.

Miniflebectomia: extirpar les branques que sobresurten

Consisteix a extreure determinades varius superficials mitjançant petites obertures a la pell. S’utilitza instrumental molt fi per retirar aquestes branques, amb anestèsia local. Es pot combinar amb el tancament d’una safena o utilitzar com a tractament principal en determinats casos.6,8

És útil entendre la diferència: el catèter tracta una vena des de dins; la miniflebectomia extreu les branques seleccionades. No són necessàriament tractaments rivals. Es poden complementar en una mateixa intervenció o en moments diferents. Després poden aparèixer hematomes i petites marques que triguen un temps a desaparèixer.

Una branca varicosa superficial s’extreu amb un instrument fi a través d’una petita obertura a la pell.
Miniflebectomia: s’extreuen branques seleccionades. En el dibuix s’han ampliat les obertures i l’instrumental perquè es vegi millor.

Cirurgia convencional: encara té el seu lloc

En algunes situacions s’extreu quirúrgicament un tram de safena mitjançant una tècnica coneguda com a stripping. Pot ser una alternativa quan les opcions amb catèter no són adequades o no estan disponibles. Sol comportar incisions i una recuperació més exigent que els procediments endovenosos.15

Que una tècnica faci més anys que s’utilitza no vol dir que no estigui mai indicada. L’important és explicar per què es proposa en el teu cas i quines altres opcions hi ha.

Representació conceptual de l'extracció d'un tram de vena mitjançant cirurgia convencional o stripping.
Cirurgia convencional: extirpació d’un tram de vena quan està indicada. Representació del mecanisme, no d’una tècnica operatòria pas a pas.

Es poden tractar les varius conservant la safena?

En alguns pacients es poden plantejar estratègies que intenten preservar-la. No consisteixen a deixar el problema sense tractar, sinó a seleccionar quins punts o branques necessiten intervenció.

L'estratègia CHIVA busca redistribuir el flux mitjançant actuacions en punts concrets, guiades per un estudi detallat de la circulació. Una altra possibilitat és retirar inicialment algunes branques varicoses i comprovar després com respon la safena. Són enfocaments diferents i requereixen una selecció acurada.2,6

L’assaig SAPTAP va estudiar aquesta segona possibilitat. La qualitat de vida al cap d’un any va ser comparable a la del tractament combinat inicial en els pacients estudiats, però aproximadament un de cada quatre va necessitar tractar la safena més endavant. Conservar-la pot ser raonable en alguns casos, però no es pot prometre a tothom.9

Ultrasons focalitzats: tractar des de fora de la pell

Els ultrasons focalitzats d’alta intensitat, coneguts com a HIFU, concentren l’energia en un punt de la vena per generar calor i tancar-la. A diferència del làser o la radiofreqüència, l’energia arriba des d’un dispositiu situat fora del cos: no s’introdueix cap catèter a la vena.10,11

És una de les línies d'innovació més destacades. El 4 de novembre de 2026, la FDA dels Estats Units va concedir l'autorització De Novo al sistema Sonovein per a la coagulació tèrmica venosa.10

Ara bé, una autorització regulatòria no demostra que una tècnica sigui millor que totes les altres. Els estudis publicats ofereixen resultats prometedors, però encara hi ha menys experiència comparativa i seguiment prolongat que amb les tècniques consolidades. Un estudi del 2026 amb 80 pacients va ser observacional, no un assaig aleatoritzat.11

També pot causar molèsties o lesions tèrmiques. Sense catèter no significa sense calor ni sense riscos. Cal confirmar-ne la disponibilitat i la indicació a cada centre. És una opció que es pot valorar en unitats que disposin d’aquesta tecnologia i tinguin experiència específica.

Una sonda externa concentra els ultrasons a través de la pell per generar calor en un punt de la vena, sense introduir un catèter.
HIFU: l'energia s'aplica des de fora de la pell i produeix calor a la vena. No és un tractament sense riscos.

Les mitges de compressió i els hàbits continuen formant part del tractament

Caminar, moure els turmells, evitar períodes prolongats d’immobilitat i, quan està indicat, portar mitges de compressió poden ajudar a controlar els símptomes. Les mitges exerceixen pressió des de fora per afavorir el retorn venós i reduir la inflor. No reparen per si soles les vàlvules danyades.14

La compressió s’ha d’adaptar a cada persona, especialment si hi ha problemes de circulació arterial. No convé triar el grau de compressió de les mitges només a partir d’una recomanació comercial.

Les guies nord-americanes no obliguen tots els pacients amb varius simptomàtiques que són candidats a tractament i desitgen fer-lo a provar les mitges de compressió durant tres mesos abans de la intervenció. Això no vol dir que les mitges siguin inútils, sinó que no haurien de comportar un ajornament automàtic.3

Una mitja de compressió exerceix pressió des de fora, més gran al turmell, per ajudar al retorn venós i controlar la inflor.
Les mitges de compressió afavoreixen el retorn venós. S’han de triar i ajustar després de la valoració corresponent.

Què canvia quan hi ha una ferida d'origen venós?

Una úlcera venosa necessita un pla específic: cura de la ferida, compressió quan és segura i estudi de la circulació. No s’aborda com un problema merament estètic.12

L’assaig EVRA va demostrar que tractar precoçment el reflux venós superficial, juntament amb la compressió, pot accelerar la cicatrització en comparació amb ajornar la intervenció. Aquests resultats, anteriors al 2026, continuen orientant la pràctica clínica. No totes les ferides de les cames són d’origen venós: primer cal confirmar-ne la causa.12,13

Aleshores, quin és el millor tractament per a les meves varius?

El que s’ajusti a l’origen del problema, a la teva anatomia i a les teves necessitats. Per comparar les opcions, és útil saber en què consisteix cada tècnica:

Les opcions, d'un cop d'ull
Tractament Què fa, en poques paraules
Radiofreqüència Tanca la vena des de dins amb calor controlada.
Làser endovenós Utilitza una fibra que converteix l'energia del làser en calor dins de la vena.
Escleroteràpia amb escuma Un medicament actua sobre la paret i afavoreix el tancament.
Adhesiu mèdic Uneix les parets de la vena sense aplicar calor.
Ablació mecanoquímica Combina una acció mecànica interna amb un medicament.
Miniflebectomia Extreu branques varicoses superficials a través de petites incisions.
Cirurgia convencional Extreu un tram de vena quan aquesta opció està indicada.
HIFU Concentra energia des de fora per generar calor a la vena.
Compressió Ajuda a controlar els símptomes i l'edema; no elimina per si sola el reflux.

A més del tancament de la vena, cal valorar com et trobes, fins a quin punt millora la teva activitat diària, els possibles efectes adversos i la necessitat de tractaments posteriors. Una tecnologia recent pot aportar avantatges concrets sense ser la millor opció per a tothom.

Recuperació i seguiment: què cal saber

Molts tractaments permeten caminar i tornar a casa el mateix dia. Això no vol dir que tots tinguin la mateixa recuperació. Influeixen l'extensió de les varius, la tècnica escollida i si s'han tractat també altres branques.4,8

Abans de la intervenció, convé aclarir quina anestèsia s’utilitzarà, quan podràs tornar a la teva activitat, si necessitaràs mitges de compressió i com seran les revisions. En alguns casos, caldrà comprovar el resultat amb una nova ecografia. També pots llegir la nostra guia sobre caminar després d’una operació de varius.

Poden aparèixer hematomes, tibantor o zones sensibles. Entre els riscos menys freqüents hi ha la trombosi i les lesions de nervis propers; el tipus de complicació varia segons la tècnica. No existeix cap procediment sense riscos.16

Preguntes freqüents

Es poden eliminar les varius sense una operació convencional?

En molts casos, sí. Hi ha tractaments mitjançant puncions o petites obertures. La possibilitat d’utilitzar-los depèn de l’estudi de les teves venes; “menys invasiu” no vol dir que no calgui una valoració ni cures.

Si em tancen una vena, la circulació empitjora?

En els pacients adequadament seleccionats es tracta una vena superficial que permet un retrocés anormal de la sang. Abans es comprova que les altres vies de retorn funcionin. Per això l’ecografia Doppler forma part de la planificació.2,3

Poden tornar a aparèixer varius?

Sí. Una vena tractada es pot tornar a obrir o poden aparèixer varius en altres zones amb el pas dels anys. L’objectiu és millorar el problema actual i planificar el seguiment, sense prometre que mai no necessitaràs un altre tractament.3

La tècnica més nova és la que he de triar?

No necessàriament. Pregunta quin avantatge aporta per a la teva vena concreta, quins resultats té a llarg termini i quines alternatives hi ha. La resposta s’hauria de poder explicar sense recórrer només al nom del dispositiu.

Una valoració per prendre una decisió informada

Si les varius et produeixen molèsties o vols saber quines opcions s’adapten a tu, podem revisar els teus símptomes i estudiar la teva circulació. La idea és que entenguis què passa i puguis decidir amb una explicació clara dels beneficis i els límits de cada alternativa.

Passo consulta al Centre Mèdic Hostafrancs i a la Clínica Mi Tres Torres, a Barcelona. A la pàgina per demanar hora pots triar el centre que prefereixis.

 

Publicacions relacionades

Vista frontal de les cames d'una pacient durant una valoració clínica per sospita de lipedema.

Lipedema: causes, estadis i tractaments actuals

Moltes dones passen anys preguntant-se per què les seves cames augmenten de volum de manera desproporcionada, fan mal quan les toquen o presenten hematomes amb facilitat…

Metge especialista en varius a Barcelona
Informació general sobre la privacitat

Aquest lloc web utilitza galetes per oferir-te la millor experiència possible. La informació de les galetes es desa al teu navegador i permet, entre altres funcions, reconèixer-te quan tornes al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a entendre quines seccions et semblen més interessants i útils.