Lipedema: què és, per què apareix i com es tracta actualment
Moltes dones passen anys preguntant-se per què les seves cames augmenten de volum de manera desproporcionada, fan mal quan les toquen o presenten hematomes amb facilitat. Algunes sempre han rebut la mateixa resposta: «hauries d’aprimar-te» o «és retenció de líquids».
En determinats casos, però, hi pot haver un lipedema. Es tracta d’una malaltia encara poc coneguda que suscita molts dubtes i sobre la qual continuen apareixent nous estudis.
Convé començar aclarint una qüestió important: no tot augment del volum de les cames es deu a un lipedema i no totes les persones amb lipedema presenten els mateixos símptomes. El diagnòstic s’ha de fer de manera individualitzada, després d’una exploració mèdica adequada.
Què és el lipedema?
El lipedema és una alteració crònica del teixit adipós subcutani que apareix gairebé exclusivament en dones. Provoca un augment desproporcionat i generalment simètric del volum de les cames i, en algunes persones, també dels braços.
El tret més característic no és només la forma del cos. El teixit sol ser dolorós o sensible a la pressió i pot anar acompanyat de pesadesa, tibantor i facilitat per presentar hematomes.
Els peus habitualment no en queden afectats. Per això, en algunes persones apareix una mena de «graó» al voltant dels turmells, mentre que el peu manté una mida normal. Als braços pot passar una cosa semblant amb les mans.
Les guies actuals consideren que una distribució desproporcionada del greix sense dolor ni molèsties no s’hauria de diagnosticar automàticament com a lipedema. En aquests casos, es pot tractar d’una constitució corporal determinada o d’una lipodistròfia.
Quins símptomes poden fer sospitar que hi ha un lipedema?
Els signes més habituals són:
- Augment simètric del volum de totes dues cames.
- Desproporció entre el tronc i les extremitats.
- Dolor espontani o sensibilitat en tocar o pressionar el teixit.
- Sensació de pesadesa, tensió o cansament a les cames.
- Aparició freqüent d’hematomes.
- Empitjorament de les molèsties quan s’està molt de temps dempeus.
- Peus habitualment no afectats.
- Dificultat per trobar roba o botes que s’ajustin correctament.
- Limitació per caminar, practicar esport o fer determinades activitats en els casos més avançats.
No cal que tots aquests signes siguin presents. A més, alguns també poden aparèixer en altres malalties.
Lipedema, obesitat, limfoedema o insuficiència venosa: no són el mateix
Aquestes situacions es poden confondre i fins i tot coexistir en una mateixa persona.
| Característica | Lipedema | Obesitat | Limfoedema | Insuficiència venosa |
|---|---|---|---|---|
| Distribució | Habitualment simètrica i desproporcionada | Més generalitzada | Pot ser asimètrica | Variable |
| Peus afectats | Generalment no | Poden augmentar de volum | Sí | Hi pot haver inflor del turmell |
| Dolor en pressionar | Freqüent | No és característic | Variable | Pesadesa o dolor venós |
| Facilitat per presentar hematomes | Freqüents | No són característics | No són característics | Poden aparèixer canvis a la pell |
| Edema amb fòvea | Normalment absent | No habitual | Freqüent, sobretot al principi | Pot aparèixer |
| Prova diagnòstica única | No n’hi ha | No | No sempre | L’ecografia Doppler aporta informació important |
L’exploració vascular i, quan està indicada, l’ecografia Doppler permeten descartar o detectar una insuficiència venosa associada. Tanmateix, una ecografia normal no confirma per si sola que hi hagi un lipedema.
Per què apareix?
La resposta més honesta és que encara no en coneixem una causa única.
La recerca apunta a una combinació de factors relacionats amb el teixit adipós, el teixit connectiu, els petits vasos sanguinis, el sistema limfàtic, la inflamació i la sensibilitat dolorosa. Tanmateix, no queda clar quines d’aquestes alteracions són l’origen de la malaltia i quines n’apareixen com a conseqüència.
També s’observa una certa tendència familiar. Algunes pacients expliquen que la seva mare, les seves germanes o les seves àvies tenien cames d’una forma semblant. Això suggereix que hi pot haver una predisposició genètica, tot i que encara no s’ha identificat cap gen concret que expliqui la majoria dels casos.
Per tant, el lipedema no es pot atribuir simplement a menjar massa, fer poc exercici o tenir poca força de voluntat.
Quin paper tenen les hormones?
La relació amb les hormones és una de les qüestions més interessants i, alhora, menys resoltes.
El lipedema sol manifestar-se o fer-se més evident durant etapes de canvi hormonal, especialment:
- La pubertat.
- L’embaràs.
- La menopausa.
També s’han descrit casos poc freqüents en homes, generalment relacionats amb alteracions hormonals importants.
Aquestes observacions fan pensar que els estrògens i altres mecanismes hormonals poden influir en el desenvolupament del teixit adipós. Ara bé, una associació temporal no demostra que les hormones en siguin la causa directa.
Actualment no sabem per què algunes dones desenvolupen lipedema i d’altres no, ni disposem d’un tractament hormonal específic que hagi demostrat que el cura. Tampoc no s’hauria de retirar ni iniciar un anticonceptiu o una teràpia hormonal únicament per sospita de lipedema sense una valoració mèdica individual.
Com es diagnostica?
El diagnòstic és fonamentalment clínic. Això vol dir que es basa en:
- La història clínica de la pacient.
- La distribució del teixit adipós.
- La presència de dolor, sensibilitat, pesadesa o hematomes.
- L’exploració de la pell, els peus i les extremitats.
- L’exclusió d’altres causes.
Actualment no hi ha cap analítica, ecografia, ressonància, estudi genètic o marcador que confirmi per si sol el lipedema. Les proves complementàries poden ser útils per descartar malalties venoses, limfàtiques, endocrines o musculoesquelètiques, però no substitueixen l’exploració clínica.
Aquesta manca d’una prova definitiva explica part de la controvèrsia. Durant molts anys, algunes pacients no van rebre un diagnòstic. A l’altre extrem, la difusió creixent del terme a les xarxes socials pot fer que qualsevol desproporció corporal s’interpreti com a lipedema.
Ni ignorar-lo ni diagnosticar-lo només a partir d’una fotografia és una bona solució.
Els estadis del lipedema
Tradicionalment es descriuen tres estadis segons l’aspecte de la pell i del teixit subcutani.
| Estadi | Característiques habituals |
|---|---|
| Estadi 1 | La superfície de la pell és relativament llisa. El teixit subcutani ha augmentat de volum, és tou i es poden palpar petits nòduls. |
| Estadi 2 | La superfície es torna irregular, amb clotets o un aspecte semblant a la pell de taronja. Els nòduls són més evidents i pot augmentar la fibrosi. |
| Estadi 3 | Apareixen grans acumulacions, plecs o lòbuls de teixit que poden dificultar el moviment i alterar la forma de l’extremitat. |
En algunes classificacions antigues es parlava d’un «estadi 4» quan apareixia limfoedema. Actualment és més adequat considerar que hi ha un lipedema acompanyat de limfoedema, també anomenat lipolimfoedema, en lloc de donar per fet que totes les pacients evolucionaran necessàriament cap a aquesta situació.
Un aclariment important sobre els estadis
Els estadis descriuen principalment l’aspecte del teixit, no la gravetat de la malaltia.
Una dona amb lipedema en estadi 1 pot tenir molt de dolor, mentre que una altra amb canvis físics més evidents pot presentar poques molèsties. A més, no s’ha demostrat que tots els casos progressin inevitablement d’un estadi al següent.
Diagrama pràctic de valoració
Aquest esquema serveix d’orientació, però no substitueix una consulta mèdica.
Com es tracta actualment?
No hi ha un únic tractament vàlid per a tothom. L’objectiu és alleujar el dolor, mantenir la mobilitat, millorar la capacitat funcional i evitar intervencions innecessàries.
1. Informació i expectatives realistes
Comprendre la malaltia acostuma a ser el primer pas. El tractament no s’ha de centrar únicament en el pes o en una mesura de les cames.
És útil identificar quins símptomes afecten realment la vida diària: dolor, pesadesa, dificultat per caminar, limitacions laborals, problemes per fer exercici o malestar emocional.
2. Activitat física
Moure’s amb regularitat ajuda a mantenir la força muscular, la mobilitat articular, el retorn venós i la salut general.
Se solen recomanar activitats adaptades a la capacitat de cada persona, com ara:
- Caminar.
- Exercicis de força progressius.
- Anar amb bicicleta.
- Natació o exercici dins de l’aigua.
- Treball de mobilitat i estabilitat.
No hi ha cap exercici que elimini selectivament el teixit del lipedema. Tot i així, una activitat ben escollida pot reduir les molèsties i evitar que el dolor condueixi a una vida cada vegada més sedentària.
3. Compressió
Les mitges o peces de roba de compressió poden alleujar el dolor, la pesadesa i la sensació de tensió. S’han d’adaptar a la forma de l’extremitat i utilitzar la compressió mínima que sigui eficaç i tolerable.
La compressió no elimina el teixit adipós. La seva funció és controlar els símptomes i, quan hi ha un edema associat, ajudar a reduir l’acumulació de líquid.
4. Fisioteràpia i teràpia descongestiva
En pacients seleccionades es poden utilitzar exercici terapèutic, cures de la pell, compressió i altres tècniques incloses en la teràpia descongestiva.
El drenatge limfàtic manual no ha demostrat que elimini el teixit adipós. Pot ser útil en algunes persones per modular el dolor o quan hi ha un edema o limfoedema associat, però no s’hauria de presentar com una cura ni utilitzar-se de manera automàtica en tots els casos.
5. Alimentació, pes i salut metabòlica
El lipedema i l’obesitat són malalties diferents, però poden coexistir. Quan hi ha excés de pes, reduir-lo pot millorar la mobilitat, disminuir la càrrega sobre les articulacions i reduir una part del volum de les extremitats.
Això no vol dir que tot desaparegui en aprimar-se. La desproporció corporal o alguns símptomes poden persistir fins i tot després d’una pèrdua de pes important.
No hi ha cap «dieta per al lipedema» que hagi demostrat que el cura. Un patró alimentari equilibrat, sostenible i semblant al de la dieta mediterrània és una opció raonable. S’estudien altres estratègies, com ara les dietes amb pocs hidrats de carboni o les dietes cetogèniques, però l’evidència científica encara és limitada i no justifica promeses de resultats universals.
6. Medicaments i suplements
Actualment no hi ha cap medicament aprovat que elimini específicament el lipedema.
Els diürètics no s’haurien d’utilitzar per tractar-lo de manera rutinària, perquè el problema no consisteix simplement en un excés general de líquid. Poden estar indicats si hi ha una altra malaltia que els requereixi, però aquesta és una situació diferent.
També convé desconfiar de suplements, cremes o tractaments que prometen «desinflamar» o fer desaparèixer el lipedema sense aportar estudis clínics fiables.
7. Liposucció
Es pot plantejar la liposucció en pacients seleccionades acuradament quan persisteixen el dolor o la limitació funcional malgrat un tractament conservador ben dut a terme.
No es tracta d’una liposucció estètica convencional. Cal utilitzar tècniques que redueixin el traumatisme dels teixits i els vasos limfàtics, aplicades per equips amb experiència específica.
Els estudis publicats mostren millores pel que fa al dolor, la sensibilitat al tacte, la mobilitat i la qualitat de vida. Tanmateix, bona part de l’evidència procedeix d’estudis observacionals sense grup de comparació. Una revisió recent va reunir sis estudis retrospectius amb 429 pacients i va trobar resultats favorables, però els seus autors també van destacar la necessitat d’investigacions més sòlides i amb un seguiment més llarg.
Les recomanacions tampoc no són idèntiques a tots els països. La guia alemanya preveu la liposucció com una opció terapèutica per a casos seleccionats, mentre que la guia britànica NICE manté una posició més restrictiva i recomana fer-la en el marc de protocols de recerca a causa de la incertesa sobre els beneficis i els riscos a llarg termini.
La intervenció pot millorar els símptomes, però no s’ha de presentar com una curació garantida. Pot requerir diverses sessions, comporta riscos quirúrgics i algunes pacients continuen necessitant compressió, exercici o altres cures després d’operar-se.
Preguntes freqüents
El lipedema és una forma d’obesitat?
No. Són situacions diferents, tot i que es poden presentar juntes. L’obesitat no explica per si sola el dolor, la facilitat per presentar hematomes ni determinats patrons de distribució corporal.
Serveix d’alguna cosa aprimar-se?
Sí, quan hi ha excés de pes, aprimar-se pot aportar beneficis importants per a la salut, la mobilitat i les articulacions. També pot reduir el volum de les cames. Tanmateix, és possible que la desproporció o una part de les molèsties persisteixin.
Sempre empitjora amb els anys?
No necessàriament. Algunes persones es mantenen estables durant molt de temps. L’evolució es pot veure influïda pels canvis de pes, les alteracions hormonals, la reducció de la mobilitat i altres malalties, però no s’ha demostrat que la malaltia progressi inevitablement en tots els casos.
Es transforma en limfoedema?
No de manera inevitable. El lipedema i el limfoedema són malalties diferents, tot i que poden coexistir. En casos avançats, l’augment del volum i altres factors poden sobrecarregar el sistema limfàtic.
És una malaltia de la circulació?
No és una malaltia venosa, però una pacient amb lipedema també pot presentar varius o insuficiència venosa. Per això, quan hi ha símptomes compatibles, la valoració vascular i l’ecografia Doppler poden ser importants.
Totes les pacients necessiten cirurgia?
No. Moltes persones poden controlar els símptomes mitjançant l’educació sanitària, l’activitat física, la compressió i el control dels factors associats. La cirurgia es reserva per a situacions concretes i s’ha de decidir després de valorar-ne els beneficis, les limitacions i els riscos.
Quan convé consultar?
És recomanable sol·licitar una valoració si hi ha una desproporció simètrica de les extremitats acompanyada de dolor, sensibilitat, pesadesa, hematomes freqüents o limitacions per caminar i dur a terme les activitats quotidianes.
En canvi, una cama que s’infla de manera sobtada, especialment si apareixen dolor, envermelliment, escalfor o dificultat per respirar, requereix una valoració mèdica urgent. Aquest quadre no és propi del lipedema i pot tenir altres causes potencialment greus.
Una valoració sense prejudicis
El lipedema és una malaltia real, però la recerca continua avançant. Encara queden qüestions importants per resoldre sobre la seva causa, els criteris diagnòstics i la millor combinació de tractaments.
La valoració mèdica ha d’evitar dos errors: atribuir tots els símptomes al pes corporal o, a l’altre extrem, atribuir qualsevol canvi a les cames a un lipedema.
Escoltar la pacient, conèixer la seva història, fer una bona exploració i distingir el lipedema d’altres problemes vasculars i limfàtics permet establir objectius realistes i escollir el tractament més adequat per a cada cas.
Aquest article ofereix informació general i no substitueix una valoració mèdica individual.
Necessites una valoració?
Si tens símptomes, dubtes sobre el diagnòstic o vols conèixer quines opcions poden ser adequades per al teu cas, pots demanar una valoració individual.


